diumenge, 22 de febrer de 2009

LA QUARTA DIMENSIÓ

N'hi havia una vegada una fada anomenada Dulcina que vivia a la Terra, però els humans no la podíen veure, ja que habitava a una quarta dimensió que les persones no podien apreciar. Era l'any 2.800, i actualment els humans estaven treballant en la idea de poder viatjar a Mart sense problemes. Mil·lions de persones es van presentar per a ser les primeres en fer un viatge espacial d'aquest tipus. A Dolcina li agradava l'a dea, però les seues amigues, anomenades Paulina i Cabells d'or, li deien que era impossible, ja que eren invisibles a l'ull humà.

Passaven els dies i quedaven només unes 48 hores per al llançament espacial, aleshores, Dolcina se'n va anar cap al lloc on es llançava el cohet. Va arribar i esquivant a uns guàrdies va arribar a la nau espàcial. Les persones no podíen vore-la però si sentir que alguna cosa els estava tocant el braç. Va seure amb un astronauta d'uns 30 anys que semblava el pilot. Quan va començar el vol, Dolcina va tindre molta por, ja que sentía com si no tinguera ossos a les articulacions. Era l'efecte de la falta de gravitat. De sobte va sentir que la nau no es movía i que s'havía quedat atrapada.

Dolcina, va intentar controlar els nervis i va pensar en una idea per a que la nau no acabara de la pitjor manera posible. Aleshores se li va ocorrer un plà, ella podría fer màgia amb una tàctica de fades que havia acabat de deprendre: Tornar al passat. Aleshores va dir:

-Aquesta nau espacial es salvarà si jo retorne al passat!

I dit i fet, de sobte la nau va desaparèixer i va tornar a l'hora del llançament. Ara la fada ja podia vore el que havia passat: Al cohet no si l'havien revistat els frens, Dolcina els va arreglar i va tornar al futur. Ara tot anava perfectament a la nau i la fada es va alegrar molt, ja que gràcies al seu empeny d'anar-se'n de la quarta dimensió havia salvat al pilot espacial, que anomenava Pau, i a més, va demostrar que encara que la gent pense que les fades son massa del·licades elles poden fer qualsevol cosa que beneficie als humans, encara que es taquen el seu hermòs vestit de núvols i perles brillants!

Clara Alabau

7 comentaris:

  1. Xica, com m'agrada com escrius!!
    Trobe que el conte és molt original
    No ho deixes!!
    Gabri
    P.D. ho pose en anonim perque sinó no hem funciona

    ResponElimina
  2. Clara el tue conte es mot bonic i m'agradat molt.

    ResponElimina
  3. Clara tu conte esta molt bonic m´agrada molt perque me ha agradat molt

    ResponElimina
  4. Tiene razón Gabri, esta muy cool tu cuento. Any.

    ResponElimina
  5. Ejemm... una cosita, ¿porqué Natalia ha repetido me ha agradat molt dos veces? Bueno, da igual, ¡Está muy chulo Clari.

    ResponElimina