dilluns, 23 de febrer de 2009

L' anell de Picasso

-"Mare, saps que el nom de Picasso, era Pablo Ruiz Picasso?- va cridar Fran des de la seua habitació. Fran tenia 12 anys i vivia amb els seus germans i sa mare. Els seus germans estaven de vacances; l'un tenia desset anys i l'altra quinze, eren David i Paula.

Des de menut Fran havia llegit molts llibres, la majoria de pintors i de la història de l'art, ja que els seus germans, els dos, volien ser pintors. Malgrat estar obsessionat amb Picasso, de major Fran volia ser o arqueòleg o arquitecte.

Sa mare treballava de bibliotecària, i aleshores Fran, després de les classes a l'institut, anava tots els dies a la biblioteca a fer els deures i a llegir un poc. Aquella vesprada va començar a llegir un llibre. Nomes obrir-lo, va aparèixer un remolí que va succionar Fran i la seua motxilla, (que contenia: el seu telèfon mòbil, la seua agenda i altres dos llibres de la biblioteca que estava consultant, l'un de Picasso i l'altre de Goya). Els va fer aterrar en mig d'un mercat antic. "Just com a l'època de Picasso", va pensar Fran. Va avançar per entre les parades del mercat i va arribar a una casa molt pareguda a la de Picasso. Com en aquell moment arribava un senyor a la porta de la casa, Fran va saber que era la casa de Picasso, així que va entrar i es va fer passar per un alumne que volia aprendre a pintar.

Aleshores, quan Picasso en persona li va demanar que què volia, ell va respondre que volia aprendre a pintar amb ell, i Picasso li va dir que estava d'acord. Se'l va emportar al seu estudi de pintura i li va ensenyar tot. I allí, Fran va veure que Picasso no era un pintor cubista! Fran va fer una prova, va pintar un quadre cubista i se'l va ensenyar al mestre, a Picasso. I Picasso es va escandalitzar amb el dibuix de Fran, i així van discutir un poc. El que va guanyar la discussió va ser Fran, perquè Picasso va accedir a que Fran li ensenyara a pintar així.

Fran va tardar quatre mesos en ensenyar-li, i quan va dir-li el seu secret, un remolí va eixir d'un quadre i el va englotir amb totes les coses de l'època de Fran.

Gabriela

1 comentari:

  1. ¡Com molaría anar a un lloc d'altra època. De segur que Fran se'l va passar molt bé.

    ResponElimina