dissabte, 28 de febrer de 2009

dijous, 26 de febrer de 2009


El PLANETA SEPA
Un dia un xiquet anomenat Antoni es va anar a la universitat. Quan va estar en allí es va anar a la classe de ciència i va estudiar els planetes. Al terminar es va anar a sa casa. La seua mare li va fer el dinar i es van posar a dinar. Antoni se va anar a la seua habitació i se va posar el pijama i va eixir al jardí, es va posar a veure al cel i va descobrir una nova estrella. Després va tornar a la seua habitació i es va posar a dormir. Al següent dia se'n va anar a la classe de ciència i es va posar a investigar sobre la nova estrella, quan va vore que havia descubert un nou planeta ,va cridar al professor i li va dir:
- He trobat un nou planeta.
-Li has posat un nom? -preguntà el professor:
-Val, s'anomenara Sepa,`` El Planeta Sepa.-li respongué Antoni.
Després
va estudiar el planeta i va veure que hi havia vida allí i se'n va anar molt content. Quan va tornar a casa li va dir a sa mare:
-Me'n vaig a un nou planeta:
-Quin es el planeta.? - li preguntà la mare.
-El planeta Sepa. - Li contestà Antoni.
Antoni se n'anà a la seua habitació a preparar la seua maleta i baixà a menjar, quan acabà , va anar a agafar una nau per a poder viatjar. A l'arribar va pujar a la nau i se va anar .
El viatge va ser molt llarg, després de unes nou hores va arribar al Planeta Sepa i el va rebre un home anomenat Xavier i una dona anomenada Marta. El van portar a la seua cambra, va posar la maleta en el sòl i va eixir de la cambre i se va anar amb la dona Marta per a conèixer el planeta. Marta li va dir a Antoni:
-L'aigua esta molt freda i el seu color es blau i roig.
-¿Per que?-li va preguntar Antoni.
-Per que es sol no hi arriba i per el clima que fa.- Li va respondre Marta.
De sobte va cridar Xavier i sen van anar a menjar, quan van acabar de menjar se va anar a la seua habitació i se va posar la pijama, es va posar dins del llit, però va vore a Marta i se va anar a fora i se van posar a veure les estrelles . Li va dir que si unien les estrelles podien veure un animal
. A l següent dia, va desdejunar i se va anar a explorar el planeta. Després de caminar unes dues hores va trobar un meteorit i se'l va posar en la seua motxilla. Va caminar un poc més i se va trobar un mar on hi havia moltes persones. Al final se va quedar a viure allí per a poder investigar el planeta.

Sharon
EL MARCIÀ PERDUT
Hi havia una vegada un xiquet anomenat Joan que vivia al poble de L'Hospitalet (Barcelona) Sa mare tenia molta por de que li passara alguna cosa . La mare s'anomenava Joana i per això li havia posat de nom al seu fill Joan. Joan era molt curiós i també, després de l'ensenyança del seu amic Romerel, molt bon falsificador de firmes.
Un dia tenien que anar d'excursió al laboratori de "Los Ángeles" i com Joana no li deixava ni fer experiments, ni eixir de L'Hospitalet, i per suposat, menys encara anar als Estats Units, va decidir escapar-se falsificant la firma. Joan es va escapar i es comportava cada vegada pitjor, va entrar a una nau espacial amb aparells en prova i va polsar tots els botons i va despegar. Com Joan era molt bo jugant a totes les consoles de videojocs, va dominar perfectament la nau.
Va arribar a Mart i una marciana estava plorant molt perquè el seu fill s'havia perdut i Joan va usar els aparells següents: Radar Lunar: amb la Lluna va usar un radar molt útil. Orientador extraterrestre: troba tots els extraterrestres del tipus que vulgues fins a mig any llum. Joan va trobar al marcià anomenat Xavi però el segrestador va córrer i córrer fins a alcançar a Joan i Xavi. Volia cuinar-los i menjar-se-los amb poma variada, amb taronja i curri. Xavi es va salvar amb l'últim aparell de la nau: Confusador marcià i finalment també va salvar a Joan.
En arribar al laboratori, els científics, van observar a Xavi i al segrestador anomenat Acaci que finalment es va tornar bó. Els marcians, com a mostra d'amistat van fer unes exposicions per a la jubilació de Joana.

Pablo

LA CIUTAT SUBMARINA

Hi havia una vegada una xiqueta anomenada Marina . Ella tenia 10 anys i vivia en València . portava sempre un collar amb una perla de color verd esmeralda . Se la va regalar la seua cosina Helena.
Un dia se'n va anar de vacances a Mallorca en vaixell. Quan anava en ell se'n va adonar que alguna cosa brillava davall la mar . El vaixell va parar per a descansar un poc . Marina sense que ningú se n'adonara se va tirar al mar . El seu pare la va vore i la va agafar. A Marina se li va caure la pedra. Marina se'n va anar a altre lloc del vaixell i va vore un botó roig. El va polsar . De sobte va aparèixer un ascensor . Es va posar dins . L'ascensor va començar a baixar . Marina tenia por perquè veia bancs de peixos , crancs, estreles de mar .
L'ascensor es va parar dins d'una càpsula de cristall on hi havia una gran ciutat , on vivien persones també. Vivien un total de 5.832 persones i havien 8.000 cases. També hi havia un supermercat , deu forneries . 5 escoles i 3 muntanyes.Marina es va quedar bocabadada .Davant d'ella hi havia un cartell que posava : ESTRELA DE MAR. Va observar el cartell i va vore la pedra de color esmeralda que se li havia caigut .La va agafar i se la va posar altra vegada en el collar. Es va posar molt contenta.
Els seus pares van cridar però ella no contestava . Anant cap al pont de mando a dir-li-ho al capità , es van trobar una porta de color blanc ( era igual que la paret). La van obrir i es van trobar un botó roig . El van polsar .
De sobte va aparèixer un ascensor . Es van posar dins i van polsar la creu que anava cap a baix . Al ,5 segons la porta es va obrir i van veure la ciutat dins de la càpsula de cristall . Van baixar de l'ascensor , es van trobar a Marina dins d'una casa en venta . La volia comprar . Als seus pares també els va agradar la casa . Van anar a l' immobiliària i la van comprar , desprès van anar a comprar els mobles el menjar ,etc….
Quan ja tenien la casa preparada se'n anaren a l'escola a apuntar a Marina . Desprès de tot això , van viure feliços i tranquils.
Sonia

dimecres, 25 de febrer de 2009

PROBLEMAS EN LA CIUDAD

Esto era una vez, un señor que no tenía miedo a nada y que era muy pasota, vamos, que no le hacía nada de caso a la gente. Vivía en la ciudad de Valencia en la calle Dr. Sanchis Sivera, donde cada noche una persona desaparecía. Sus vecinos le decían:

-No salgas por la noche a andar por ahí porque algún día te va a pasar algo. ¿No ves que cada noche desaparece una persona?


-Ya, pero da la casualidad de que a mí no me van a coger, no me han cogido, ni me cogerán, y si me cogen, ya se enterará esa maldita persona de que no tengo miedo a nada ni a nadie.-Presumió el señor.

-Ya sé que nadie te ha cogido pero, ¿y si algún día te coge alguien? Tú eres demasiado mayor para defenderte solo y si es de noche no habrá nadie que te pueda ayudar.

-¿¡Me estás llamando viejo!?-Gritó enfadado el señor.

-Noo, solo quiero decirte que…

-Bah, paso de tus estúpidos consejos.-Le cortó el señor. Y se fue a la calle.

Caminando, oyó un ruido que cada vez sonaba más fuerte. El señor se acercó un poco más al lugar de donde provenía ese ruido, sin nada de miedo claro, y de repente un objeto muy, muy extraño se fue acercando cada vez más a él.

-Mmm… ¿qué será eso?-Se preguntó el señor.-Bueno, me da igual lo que sea, no tengo miedo.-

Pero de repente, una especie de nave espacial se presentó delante de sus narices y el señor admitió que le dio un susto de muerte. La nave era azul, redondita, con una cúpula redonda arriba. A pesar de que volaba, se sostenía en cuatro finas patas.

-¡Ajá!, así que esta noche me toca a mí, ¿no?, pues estás muy equivocada maquinita porque no dejaré que nadie me toque-Dijo el señor con mucha seguridad. Entonces la puerta de la nave se abrió y salió un extraterrestre, que mientras cogía al señor decía:

-Pues me da a mí que ya te he tocado.-

-¡Eh!, suéltame estúpido… hemm… ñas ¡lo que seas!-Intentó defenderse el señor.

-Cierra el pico y entra en la nave abuelo.

-¡¿Como tengo que decir a la gente, sin contarte a ti porque tú eres un estúpido perro con antenas que no me deja en paz, que no me llamen abuelo?!

-Para tu información, soy un extraterrestre de Plutón, y no me insultes que me ha costado mucho llegar asta aquí. Vengo para llevarte a mi planeta porque estamos hartos de los viejos cascarrabias.

-Ñas, maldita gente, tanto decir que me van a raptar y hoy mismo me raptan. Mira que la gente es gafe.- Y esas fueron sus últimas palabras que dijo en la tierra porque ya no se supo nada de él.
Y todo eso le pasó a un señor, que de tan pasota que era, se quedó en Plutón.

Ana Perona
IMATGES DE L'ESPAI

No us perdau esta presentació d'imatges des del telescopi Hubble. Són impressionants



Check out this SlideShare Presentation:

dimarts, 24 de febrer de 2009

PLANISFERI TERRESTRE
Aquest planisferi us pot servir per als temes de geografia que anem a estudiar.

Amb ell podreu viatjar per tot el món.
Ja heu localitzat l'escola?


Mostra un mapa més gran

dilluns, 23 de febrer de 2009

L' anell de Picasso

-"Mare, saps que el nom de Picasso, era Pablo Ruiz Picasso?- va cridar Fran des de la seua habitació. Fran tenia 12 anys i vivia amb els seus germans i sa mare. Els seus germans estaven de vacances; l'un tenia desset anys i l'altra quinze, eren David i Paula.

Des de menut Fran havia llegit molts llibres, la majoria de pintors i de la història de l'art, ja que els seus germans, els dos, volien ser pintors. Malgrat estar obsessionat amb Picasso, de major Fran volia ser o arqueòleg o arquitecte.

Sa mare treballava de bibliotecària, i aleshores Fran, després de les classes a l'institut, anava tots els dies a la biblioteca a fer els deures i a llegir un poc. Aquella vesprada va començar a llegir un llibre. Nomes obrir-lo, va aparèixer un remolí que va succionar Fran i la seua motxilla, (que contenia: el seu telèfon mòbil, la seua agenda i altres dos llibres de la biblioteca que estava consultant, l'un de Picasso i l'altre de Goya). Els va fer aterrar en mig d'un mercat antic. "Just com a l'època de Picasso", va pensar Fran. Va avançar per entre les parades del mercat i va arribar a una casa molt pareguda a la de Picasso. Com en aquell moment arribava un senyor a la porta de la casa, Fran va saber que era la casa de Picasso, així que va entrar i es va fer passar per un alumne que volia aprendre a pintar.

Aleshores, quan Picasso en persona li va demanar que què volia, ell va respondre que volia aprendre a pintar amb ell, i Picasso li va dir que estava d'acord. Se'l va emportar al seu estudi de pintura i li va ensenyar tot. I allí, Fran va veure que Picasso no era un pintor cubista! Fran va fer una prova, va pintar un quadre cubista i se'l va ensenyar al mestre, a Picasso. I Picasso es va escandalitzar amb el dibuix de Fran, i així van discutir un poc. El que va guanyar la discussió va ser Fran, perquè Picasso va accedir a que Fran li ensenyara a pintar així.

Fran va tardar quatre mesos en ensenyar-li, i quan va dir-li el seu secret, un remolí va eixir d'un quadre i el va englotir amb totes les coses de l'època de Fran.

Gabriela
L'ESTRELA MÉS GRAN DE L'UNIVERS

Hi havia una vegada dos germans : Marco i Clara.Vivien junts a una petita caseta al camp.
Marco , era un xic de deu anys , alt i li agradava jugar al futbol.En canvi,a la seua germana , li agradaven molt les naus espacials.
Un dia, anaren amb el col·legi, al centre de naus espacials.Allí, Clara i Marco entraren en una de les naus:la nau 1-3592.A Clara de petita , li ensenyaren com conduir les naus espacials.
Marco va polsar un botó roig on no posava res, i en un tres i no res van despegar cap al cel.
Als dos mesos de viatge, van arribar a un planeta desconegut , on hi havia uns éssers molt terrorífics disposats a menjar-se als dos germans.''AGRA'', deien , que en valencià era ''menjar''.
Quan l'aigua estava calenta per a posar a Marco i a Clara dins, uns micos parlants van aparèixer i els van ajudar.Quan ja estaven allunyats dels éssers maleïts, van pujar a la nau.
Passaren altres dos mesos i arribaren a un planeta paregut a la Terra, totes les coses eren les mateixes: persones, animals, tot.
No entenien res fins que els micos parlants, els explicaren que havien donat la volta a tota la galàxia i havien tornat a la Terra.Aquestos dos passaren una experiència magnífica!
Tarek

L´EXTRATERRESTRE BENDER
Hi havia una vegada un planeta alienígena que es deia el planeta Tunga ,on vivien molts però que molts habitants.Tots tenien tres ulls i dos nassos menys Bender perquè el seu pare era un ésser humà i la seva mare una Tunguiana i per això era més estrany. Bender tenia dos ulls, un nas i el color dels tunga ,el verd. A Bender tothom el tractava com si fos la cosa més lletja de tots els temps i ningú volia ser amic seu.
Un dia va decidir anar al planeta de son pare, la Terra, ja que allí pot ser el tractarien millor però no estava molt segur de que ho anaren a fer.
No sabia que decidir, si anar a la terra o quedar-se on estava, però al final va decidir que volia anar a la Terra i se ho va dir als seus pares. Els seus pares van dir-li que podia fer el que vulguera però que a la terra no hi hauria molta diferencia amb el planeta Tunga. Bender no va sentir les últimes paraules perquè estava ja cap a dins de la seua nau espacial amb un únic destí i eixe era el planeta Terra.
Va tardar 900 anys terrestres i 30 anys Tunganians per arribar a la Terra (ja que cada planeta estava en una galàxia diferent).Va arribar a la terra ,i de sobte tot era molt més tecnològic i gran del que hi havia a Tunga. Tot això era emocionant, veia coses increïbles fins al moment en que un humà va cridar per que havia vist un alien i eixe era Bender. Després , es va despertar en un laboratori de races extraterrestres i d'experiments molt extranys.
Bender no sabia que fer. Estava espantat ja que no li paraven de fer experiments, per exemple, que li veien el cervell amb un tranceledublador que pot vore el cervell i el sanguigatrix que fa molts anàlisi de sang i del cos a la velocitat de la llum. En un moment ,Bender es va escapar, ja que tot el mon s' havia anat a sopar i ell es va anar corrents cap a la sortida d' aquell lloc tan horrorós. Quan Bender es va escapar la noticia de que havia un extraterrestre a la terra es va fer internacional i després tot el món anava buscant-lo.
Bender estava molt espantat i es va amagar a un refugi molt llunyà del laboratori del que s'havia escapat.
Després d'investigar sobre els humans i de com escapar-se ,Bender va decidir que hauria de tornar al laboratori per a poder tornar al seu planeta perquè allí trobaria la millor tecnologia. Bender va arribar i va buscar una nau per el laboratori i la va trobar, així que la va agafar i va tornar a Tunga sense que ningú se n'adonara.
Daniel
UN UNICORN EN MART

Una vegada, fa milions d'anys hi havia una família d'unicorns que vivien en Júpiter. L'unicorn més jove anomenat Josep volia viatjar a Mart però la seua família no volia i deien que no fora perquè hi havia monstres als que els agradava molt els unicorns. Però Josep sempre volia viatjar a Mart. Un dia el pare de Josep li va regalar una nau espacial per al seu aniversari i al mati següent ja la estava provant per a vore com funcionava. Tenia previst visitar Mart durant un dia i després tornar a Júpiter i així la seua família no s'adonaria de res i no es s'enutjarien amb ell.

Després de dos dies li va dir al seu pare que s'anava però que tornaria en un tres i no res i que no passaria res, el pare es va confiar i el va deixar anar. Josep es va anar molt content ja que per fi anava a conèixer Mart. Va travessar un cinturó d'asteroides, un atac alienígena del qual va tindre que reparar la nau en una estació del espai però a la fi va arribar a Mart. En Mart va vore una ombra molt rara quan li va arribar un poc de llum va vore que es tractava d'un gnom. Josep es va espantar però al vore que era un home xicotet es va tranquil·litzar un poc. El gnom li va dir que no calia que s'espantara perquè ell no es menjava a ningú i Josep li va explicar que la seua mare li deia que en Mart vivien monstres als que els agradaven molt els unicorns. El gnom anomenat Pau li va dir que en Mart vivien fades i gnoms que els agradaven els unicorns però com amics no per a dinar.

Mentrestant en Júpiter la seua família estava molt preocupada per Josep i estaven preparant altra nau espacial per a rescatar-lo.

En Mart, el gnom Pau li va presentar a una fada amiga seua que li va dir que si el seu planeta podia ajudar-los perquè els marcians els havien amenaçat de que anaven a tornar i anaven a destrossar el planeta sencer. En Júpiter ,els pares ja havien acabat la nau i anaven cap a Mart. També van travessar un cinturó d'asteroides i un atac alienígena però la mare tan cabrejada que estava els va llançar dos raigs i els va fulminar. Quan van arribar ,van vore a Josep i als seus amics que estaven preparant un raig que llançava cogombres. Josep li va comptar a sa mare que no hi havia monstres en Mart i que anaven a destrossar el planeta uns marcians. La mare de Josep ,anomenada Pepa, i tota la família van ajudar a fer la màquina.

Quan van arribar els marcians van encendre la màquina i va començar a llançar cogombres, van eixir un marcià darrere d'altre fins que no quedà ningú. Els marcians es van declarar vençuts i ara,tots els anys en les vacances Josep i la seva família van a Mart a visitar als nous amics.

MARIA CONTRERAS CONESA

diumenge, 22 de febrer de 2009

LA QUARTA DIMENSIÓ

N'hi havia una vegada una fada anomenada Dulcina que vivia a la Terra, però els humans no la podíen veure, ja que habitava a una quarta dimensió que les persones no podien apreciar. Era l'any 2.800, i actualment els humans estaven treballant en la idea de poder viatjar a Mart sense problemes. Mil·lions de persones es van presentar per a ser les primeres en fer un viatge espacial d'aquest tipus. A Dolcina li agradava l'a dea, però les seues amigues, anomenades Paulina i Cabells d'or, li deien que era impossible, ja que eren invisibles a l'ull humà.

Passaven els dies i quedaven només unes 48 hores per al llançament espacial, aleshores, Dolcina se'n va anar cap al lloc on es llançava el cohet. Va arribar i esquivant a uns guàrdies va arribar a la nau espàcial. Les persones no podíen vore-la però si sentir que alguna cosa els estava tocant el braç. Va seure amb un astronauta d'uns 30 anys que semblava el pilot. Quan va començar el vol, Dolcina va tindre molta por, ja que sentía com si no tinguera ossos a les articulacions. Era l'efecte de la falta de gravitat. De sobte va sentir que la nau no es movía i que s'havía quedat atrapada.

Dolcina, va intentar controlar els nervis i va pensar en una idea per a que la nau no acabara de la pitjor manera posible. Aleshores se li va ocorrer un plà, ella podría fer màgia amb una tàctica de fades que havia acabat de deprendre: Tornar al passat. Aleshores va dir:

-Aquesta nau espacial es salvarà si jo retorne al passat!

I dit i fet, de sobte la nau va desaparèixer i va tornar a l'hora del llançament. Ara la fada ja podia vore el que havia passat: Al cohet no si l'havien revistat els frens, Dolcina els va arreglar i va tornar al futur. Ara tot anava perfectament a la nau i la fada es va alegrar molt, ja que gràcies al seu empeny d'anar-se'n de la quarta dimensió havia salvat al pilot espacial, que anomenava Pau, i a més, va demostrar que encara que la gent pense que les fades son massa del·licades elles poden fer qualsevol cosa que beneficie als humans, encara que es taquen el seu hermòs vestit de núvols i perles brillants!

Clara Alabau
PER A REPASSAR LA GRAMÀTICA CASTELLANA
Teoria i pràctica


dissabte, 21 de febrer de 2009

COMETA LULIN

S'acosta el cometa Lulin. És la primera vegada que visita el Sistema Solar.A veure si l'aconseguiu veure.
View more presentations from Carlos Raul. (tags: astronomía lulin)

dijous, 19 de febrer de 2009

ELS VOSTRES COMICS

A mesura que aneu enviant els còmics que feu amb STRIPGENERATOR.COM els posarem al bloc

Ací teniu el de Mª José

PERSONATGE CURIÓS
Algú em va enviar fa uns dies esta foto. A que és molt graciós?
Sembla el protagonista d'una pel.lícula
.
Endevineu qui l'ha enviat?

El Planeta Perdut

Era una vegada una xiqueta que es deia Xiona que vivia en Xuorica un planeta mes enllà de les estrelles. La xiqueta tenia el cabell marro amb els ulls de color verd clar, també portava un vestit que tenia un dibuix d'un fada verda, roja i groga. Un dia Xiona es va despertar a las 07:00 hores de la matinada, es va posar a veure la TDJ Telivisió Digital Juorica. En la televisió posaven un reportatge dels planetes i a Xiona li va encantar i va pensar que podia visitar un altre planeta. Desprès va agafar la nau espacial i es va anar a veure els planetes Peró, de sobte va vore un puntet xicotet que brillava i es va anar cap a ell. Cada vegada se n'anava acostant més i més. Quan va vore la terra va baixar amb la nau de son pare i va vore unes persones Peró, no eren iguals que ella: tenien uns nassos xatos i també tenien dits punxeguts.

Va vore que el planeta era molt estrany i per això es va baixar per a descubrir-lo.Amb la nau espacial era molt ràpida va veure tot en només 100 dies, que equivalen a una hora del seu planeta. Xiona es va anar a Canada va vore un os que en el seu planeta es deia Xioper i que en realitat era una mascota, peró, a la gent els donava molta por i Xiona no sabia perquè si era un animal domèstic . Desprès es va anar a Africa ,va vore que hi havien unes persones que tenien arracades en totes parts i la veritat, la xiqueta es va pensar que estaven a la moda perquè en el seu planeta era la moda. Quan va mirar el seu rellotge va vore quina hora era i que es tenia que anar al col•legi. I quan va tornar ,els seus pares li van preguntar com li havia anat el dia i la xiqueta va respondre que res interessant. I així va terminar l'aventura de Xiona.


Vasilena Stefanova Ivanova



dimecres, 18 de febrer de 2009



EL SEÑOR BAT Y LOS EXTRATERRESTRES

Esto es un señor llamado Bat que tenía por costumbre salir a dar un paseo por la noche, y nunca se saltaba ninguno.
Una noche, el señor Bat salió a dar uno de sus paseos. Iba caminando cuando vio una nave espacial. Era muy grande, de distintos tonos de plateado, estaba hecha de metal. En la parte superior tenía medio círculo de cristal y en la parte de abajo del círculo tenía como una especie de tira de colores rojo y amarillo que la rodeaba. En la parte inferior tenía cuatro patas también metálicas.
De repente se abrió una de las partes de la nave … NIUUU … y una luz cegadora salió del interior alumbrando a Bat. Pasaron unos segundos y salieron un bebé-marciano y un niño-marciano. El señor Bat se asustó pero más asustados estaban los pequeños marcianos.
El señor Bat decidió hablar y dijo:
-Hola, me llamo Bat.¿habláis mi idioma?
Los marcianos lo entendieron pero no contestaron. El bebé no contestó porque no sabía hablar y el niño no quería ni decir <<MU>>.
Bat siguió preguntando:
- ¿Me entendéis ?
Y nada, que no le contestaban. Bat nunca se rendía, así que preguntó:
- ¿Me entendéis chicos?
El niño - marciano se hartó así que respondió:
- Que sí, que te entendemos, no seas pesado!!. Upss… no era mi intención hablarte mal.
Bat sorprendido dijo:
- No pasa nada, ¿ bueno que hacéis aquí vosotros?
- Pues nuestros padres nos han mandado aquí una temporada larga- respondió rápidamente el niñ -marciano.
- ¿Y por qué os han mandado?- dijo Bat con duda.
-Pues nuestros padres nos han enviado aquí para que conozcamos otros planetas y además estamos de vacaciones.- dijo el niño-marciano.
Pasaron unos cuantos días y el bebé aprendió a hablar, aunque no muy bien.
El niño-marciano aprendió a tocar la batería y se hizo famoso en la tierra pero poco después le tuvieron que decir ADIOS a Bat porque sus padres habían ido a recogerles.

Mansah







EL TEULARET


Hola a todos.La semana pasada estuve en El Teularet, que está en mi pueblo,Enguera.
Allí iremos en el mes de abril a pasar tres dias en la Escuela de la Naturaleza.Allí trabaja un amigo de mis padres que se llama Fermín y nos estuvo enseñando las instalaciones que son muy chulas.Hay de todo, pista de tenis , piscina cubierta ,granja, cabañas de madera donde dormiremos ,laboratorios de prácticas y muchas cosas más que ya descubriremos.Casi se me olvidaba, también tienen un burrito que se llama Jeep.Os pongo una foto que le hice con el móvil.Espero que lo pasemos muy bien. Si queréis saber más podéis entrar en http://www.teularet.com/
Sonia.




dimarts, 17 de febrer de 2009

CALIDOSCOPI
I ara a jugar amb calidoscopis on-line

http://www.zefrank.com/dtoy_vs_byokal/index.html


Museum of Childhooh.Calidoscopi

Kaleidoscope Painter
CALIDOSCOPI
A la classe de Coneixement del Medi hem estat fent experiències per a comprovar les propietats de la llum i el so. Construirem un telèfon amb uns gots i fil de pescar, veiérem com la llum blanca es descomposava en els colors de l'Arc de Sant Martí, etc. Ací us expliquem com vam construir un calidoscopi



Material:
Cristall de plàstic, paper vegetal, tros sets xicotets de plàstic de colors, cartolina per decorar el calidoscopi,tisores , celo, pegament de barra.


Instruccions :

1-Agafem un espill en forma de quadrat i el retallem en 3 parts iguals.
2- Després els ajuntem i els enganxem amb celo formant un prisma, clar que amb els espills cap endins.
3-Després retallem dos trossos de paper vegetal en forma de triangles i enganxem un en el buit de dalt del prisma.
4- Més endavant tallem diversos trossets de papers de plàstics de colors i els col·loquem dins del prisma.
5-Enganxem l'altre tros de paper vegetal en l'altra part del prisma i fem un forat petit.
6-Posem la cartolina per a decorar el calidoscopi .

7- Mirem pel forat i observem els paperets de plàstic reflectits .

El resultat va ser que quan miràvem pel forat, vèiem imatges variades formades pels papers de colors que anteriorment havíem col·locat a dins del prisma
Això es per la reflexió de la llum que de la imatge original, es pot multiplicar varies vegades.Depén de quants espills hi ha. Sonia i Mª José.

dilluns, 16 de febrer de 2009

EL PRINCIPITO



Us sona aquesta escena?

L'ELECTRICITAT I EL MAGNETISME
Activitats del jclic sobre el tema 7

TEATRE
Abans d'escenificar els contes tradicionals, els llegirem i adaptarem els diàlegs. Després férem els decorats amb una presentació d'Open Office.org Impress. Ací teniu els diàlegs.


divendres, 13 de febrer de 2009


TEATRE
Més teatre a la classe de 6é.
Esta setmana la classe s'ha tornat a convertir en un teatre. Han passat els xiquets d'infantil a vore els contes de La Rabosa i el Renoc , La bruixa Curuixa i Joanot l'ós.
Felicitats a tots els participants. Ho heu fet de meravella.Eva



















Més sobre el còmic. Ací teniu unes aplicacions per a que podau confeccionar els vostres còmics en línia.

COMIC CREATOR

STRIPGENERATOR.COM

I una presentació molt interessant que he trobat al blog http://blog.educastur.es/luciaag/
on s'explica tot el procés d'elaboració d'un còmic.



dimecres, 11 de febrer de 2009

ELS ALUMNES RECOMANEN

L'electricitat i el magnetisme
Tarek ens recomana la següent presentació relacionada amb el tema que estem donant. És molt interessant. No deixeu de vore-la.
View more presentations from rogembak.

dilluns, 9 de febrer de 2009

ELS ALUMNES RECOMANEN



Patricia recomana les següents pàgines :

Pàgina on trobareu molts enllaços



Pàgina oficial de Mortadelo i Filemon